JOC DE FER TAT

Es un joc infantil que travessa totes les barreres culturals i del idioma. Consistix en amagar-nos la cara mentre diem "Tat", després descombrim la nostra cara.

Els investigadors de la Universitat de Cambridge Gerrod i Henry Gleitman, confirmen que el jo del fer Tat, s'adapta a les necessitats de l'individu y a més fomenta habilitats del seu desenvolupament com poden ser: la capacitat d'atenció, acceptar absències com per exemple dels pares a l'hora de separar-les d'ells per anar a l'escola.

Segons Brunner, l'aprenentatge del llenguatge es dóna gracies a la interacció d'un intercanvi comunicatiu real amb els pares, mestres, etc i aquestes expèrencies permeten tindre un coneixement previ. Per tant, el individu coneix el mon a través d'accions, després gràcies al llenguatge, i per últim, transforma tant les imatges com les accions en el llenguatge.

En classe es van plantejar diferents qüestions sobre aquest joc, a continuació exposaré les meues respostes.

Primerament, este joc se relaciona amb les capacitats d'aquest autor:

• Acció encaminada a aconseguir un fi: Això ho podem observar quan s'intenta cridar als xiquets de forma motivadora per a que isquen del seu amagatall o es lleven les cortines de damunt. 
• L'adaptació a actuar en àmbits reduïts: En el vídeo podem veure que els xiquets estàn en un espai de joc reduït. 
• L'alt grau de sistematització de les accions: A base de la repetició de l'acció que volen que els xiquets realitzen aconseguim que els xiquets isquen. 
• La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps u causalitat : Els agents actius són el professor i els xiquets i l'objecte de permanència serien les cortines o les mantes. 

Les característiques del joc que es relacionen amb el procés d'aprenentatge del llenguatge són:

• La interacció constant
• L'ús de repeticions
• El vocabulari
• La relació de l'espai-temps
• Durant els primers dotze mesos es desenvolupa enormement les seues funcions cerebrals i les capacitats sensorials

Per últim, els objectius curriculars que es poden aconseguir amb aquest joc apareixen en el decret del 28 de març de 2008 i són: 

• Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències. 
• Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social. 
• Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals. 
• Desenvolupar les seues capacitats afectives.
• Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social. 
• Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió. 
• Iniciar-se en les habilitats de la lògic-matemàtica, l'escriptura, el moviment, gest i ritme. 
• Conèixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües que interactuen, el valencià i el castellà.

ALUMNAT NOUVINGUT

El dia 13 de febrer vam parlar a classe sobre l'alumant nouvingut, vam realitzar una sèrie de qüestions i les contestem. 

• Calen adaptacions curriculars per l'alumnat nouvingut?

L'adaptacions curriculars són molt importants per a tots els xiquets i xiquetes, però sobretot cal posar l'accent en els alumnes benvinguts ja que no coneixen la nostra llengua i no poden aconseguir el nivell que porta la classe, sempre tenint en compte que hi ha excepcions, aquells que comprenen i s'adapten a la perfecció al ritme de la classe.

• Es convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada? 

Pense que si que és necessari, ja que si es comença des de xicotets, els costarà menys adaptar-se i comunicar-se amb aquesta llengua i en classe es sentiran més integrats.

• És convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?

Crec que usar la llengua de l'alumne nou vingut pot ser alguna cosa que enriquisca a l'aula i a més a aquest alumne a integrar-se en la classe i gaudir que els seus companys s'interessen per la seua cultura.

QUÈ ÈS LA L1

Es tracta sobre la llengua que has parlat des del teu naixement, és a dir, la teua llengua materna i amb la qual més còmoda t'assegues comunicant-te en el teu dia a dia.

Contestem les següents preguntes des de la nostra opinió:

• És pot tindre més d'una primera llengua?

Si que pot ser ja que es pot donar el cas que en la teua família materna poden que parlen una llengua i en la teua família paterna una diferent i tu parlar ambdues des del naixement.

• Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?

Pense que no és un terme adequat ja que la llengua que parles no exactament ha de ser per la teua mare, per açò és un terme poc apropiat i una mica sexista, hauria de denominar-se llengua diària.

• Què vol dir llengua preferent? 

Vol referir-se a la llengua que parles diàriament, independentment de la teua llengua materna, perquè pot ser que actualment no vives on vas nàixer i per tant siga diferent llengua.

• Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida? 

Jo crec que sí que pot canviar la teua llengua preferent, ja que pot ser que per motius personals o de treball et toque emigrar a un altre lloc durant un llarg període on la llengua preferent és diferent i al final et toca parlar aqueixa llengua i no la teua inicial.

1. Qué entens per segona llengua L2?

Es tracta d'una llengua diferent a la materna que has après independentment de la llengua 1.

2. Què entens per bilingüisme? 

És tracta d'una persona que és capaç de parlar dues llengües amb la mateixa fluïdesa.

3. Què entens per multilingüisme? 

També anomenat plurilingüisme, es refereix a una persona que parla més de dues llengües i és capaç d'expressar-se amb fluïdesa en cadascuna d'elles estant en diferents situacions.

ELS TALLERS, ELS PROJECTES I ELS RACONS

El dia 6 de març tractem en classe els projectos, els tallers i els racons. Aquestes formes d'ensenyar en classe són molt importants per a poder exercir-los en les nostres classes com a futurs professors, i per açò cal saber diferenciar-los. 

Una vegada en classe vam exposar el que pensabamos que significava cada cosa arribem a la conclusió dels diferents significats d'aquests.

D'una banda, un racó és un lloc de la classe destinat per a una activitat determinada que pot ser tant de tipus lúdic com a educatiu. 

D'altra banda arribem a la conclusió que un projecte és una activitat que ix de la motivació de l'alumnat i és una manera que aprenguen de manera mes aprofundida, ja que és un tema interessant per a ells, per la qual cosa seran ells mateixos els que investiguen sobre aqueix tema i sobretot amb la finalitat que resolguen els seus dubtes.

Finalment el taller és una activitat on l'alumne participa de manera activa perquè és promouen espais educatius alternatius.

PARLEM DE PARLAR, MariCarmen Diez

El 20 de febrer, dilluns, vam anar a una xarrada de MariCarmen Diez, professora de Educació Infantil al col.legi d'Alacant. Tambè és psicopedagoga, assessora de formació de docents, escriptora i una gran comunicadora. És una persona molt curiosa, apassionada amb el que fa i a vegades marimandona. Diu que si el que més ens agrada és cantar i ballar, hem d'aprofitar-ho a l'hora de ser mestra com a un recurs didàctic. 

Uns dels recadets que ens va donar va ser que hem de donar una petita responsabilitat al xiquet i que hem de ser curioses perque mai és sap que hi ha o que pot passar. Per altra banda, com mestres hem de conèixer als nostres alumnes tant els seues curiositats com el seus pors per a poder ajudar-els mitjançant activitats i recursos didàctics, però sobretot hem de deixar que s'expressen i opinen del que vulguen.

Per ultim va exposar exemples que ella habia viscut amb xiquets en la seua classe i em sembla que són experiències que en un futur podem conèixer i com saber actuar en aqueixes situacions. Gaudi bastant a pesar que no va tenir molts recursos audiovisuals i *meclaba les dues llengües, castellà-valencià.

PORTFOLIO EUROPEU

El divendres 10 de febrer, van fer a classe la primera pràctica que tractava sobre el portfolio Europeu.

La primera part d'aquesta pràctica consistia en respondre uneixes preguntes relacionades amb el portfolio, algunes de dobles eles eren la definició del mateix, que està compost i els seues funcions.

La segona part de la pràctica havia que fer una petita *opinió sobre uneixes activitats propostes per uns altres professors i per últim, una tercera part a la qual hi havia que inventar dues activitats més en la qual inclouen el portfolio Europeu.

El dimecres 15 de febrer vam fer la exposició de aquest, explicant tot allò que hem fet en la pràctica escrita i a més exposar els activitats.

LOMCE D'ACORD TONUCCI

Francisco Tonucci, és un pedagog italià especialitzat en Educació Infantil i llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consells urbans.

A la entrevista, se le proponen diverses reformes sobre la LOMCE.

El primer que se´l va proposar vaig ser si la educació es el motor que promou la competitivitat de l'economia, él opina que la educació no pot ser competitiva sino ha de ser cooperativa, i estic completament d'acord amb él.

Una de les altres coses que se le proposa a Tonucci es que hi ha assignatures importants i unas altras que distrauen. Per descomptat, totes les disciplines tenen el mateix valor, per aço, segon el pedagog diu que actualment "el que s'oferix hui en dia és una escola per a pocs."

"En la LOMCE no s'arreplega l'Educació infantil". Segons Tonucci, en els primers anys és on es posen els fonaments de tot el que es va a construir, aprendre, fer al llarg de tota la vida, per això l'educació infantil assumix una importància fonamental en tota l'educació., També diu que el anys més importants de l'infancia es fins al 7 anys. Des del meu punt de vista, són en estos anys, com bé diu Tonucci en els quals cal ajudar a fer que el xiquet es desenrotlle, desembolique completament les seues qualitats i capacitats.

Una de les altres coses que es li questionan a Tonucci es sobre el significat d'educar en la diversitat, él afirma que no es una exclusió, sino un dret que tot el món ha de tindre, nunca son n criteri de selecció y exclusió, reconoixent el dret de to el xiquets d'anar a l'escola.

I, el més important, Per què és important que l'educació siga pública?. Des del punt de vista de Tonucci diu que "una educació per a ser educació deu de ser pública" i destaca sobretot que reduir la inversió en educació és "comprometer" al futur. Estic totalment d'acord amb este aspecte, és importantíssim pensar açò, i valorar l'educació. Per altra banda també diu que l'educació des del punt de vista de la familia pensen que esta lligada amb la felicitat, perque quant se t'un fill esperem que siga felis així implica tan en l'escola com fora d'ella.