BABY HUMAN

En aquest vídeo tracta el tema de com aprenem a parlar quan som bebès, a continució expose les idees principals que he arreplegat del vídeo.

-Els dos primers anys són un viatge ple d'exploració i alegria, però fins i tot abans de poder pronunciar una paraula, el bebè ja s'entreté a través de l'experimentació que duu a terme amb la seua comunicació, mitjançant sorolls, balbotejos, gestos… És a dir, escoltar i imitar fins que per fi domina la capacitat d'articular paraules completes.

-El procés d'aprenentatge de l'adquisició del parla comença molt abans que el bebè arribe al món quan encara està en el fetus. Açò li permet estar en contacte amb la llengua malgrat encara no estar en el món i per descomptat de no dominar-la. 

-A les 24 setmanes l'oïda interna del fetus s'ha desenvolupat i ja pot sentir sons, com per exemple el so del batec del cor de la mare i els sons del món exterior, fins i tot el més fort de tots i fins a la veu de la mare.

-El bebè arriba al món preparat per a comunicar-se i al principi la millor forma és plorar, i amb açò obté una resposta immediata. Plorar és un acte involuntari que mostra angoixa.

-La recerca mostra que des dels primers dies de vida els bebès prefereixen la veu humana a qualsevol altre so, però el sorprenent és l'habituats que estan al llenguatge.

-Es realitza un experiment cridat “cara immòbil” Es va concloure que la raó per la qual el bebè es disgustava era perquè la mare havia trencat el canal de comunicació sense avisar.

-En l'experiment anomenat “cara a l'inrevés” en el qual el bebè se senta davant d'una televisió en la qual es projecta la imatge de la mare. Mentre aquesta manté comunicació amb el bebè, aquest somriu, però de sobte la imatge es dóna la volta i queda de cap per avall la cara de la mare, la qual cosa provoca en el bebè que deixe de somriure i s'impacienta, perquè ja no reconeix la cara de la mare.

-Un altre dels tres experiments realitzats es denomina “cara alegre-trista”. Es va concloure que a una edat molt primerenca les emocions s'expressen amb la cara i la veu i que ambdues han de mostrar el mateix estat d'ànim.

-L'últim experiment es diu “mirada fixa”,  s va concloure que alguna cosa tan xicotet com els ulls juga un paper fonamental.

-Cal tenir en compte que el bebè té una capacitat innata sorprenent per a aprendre qualsevol idioma, de fet es converteixen en especialistes en un idioma vinculat a una cultura concreta. 

-No és que perda la seua capacitat de distingir sons d'un altre idioma, sinó que el cervell va classificant el caòtic món dels sons i selecciona els de el seu idioma, comença a filtrar sons que el bebè no escolta en el seu entorn. Açò fa que el bebè siga incapaç de distingir sons d'altres idiomes.

-Es parla també sobre la manera i to que tenim els adults per a comunicar-nos amb els bebès. Açò és el que es coneix com a “parla infantil o idioma infantil”. Es caracteritza fonamentalment per l'ús d'un to cantarín, la veu més aguda i també per l'ús d'oracions reduïdes a frases curtes.

-La imitació i la repetició són la clau per a aprendre un idioma. 

-Assenyalar representa un gran pas mental per al bebè, i sobretot per als xiquets amb problemes d'audició, l'acte d'assenyalar va estretament unit a la comunicació. Açò es coneix com a “llenguatge de signes”.

Als 24 mesos solen usar unes 300 paraules aproximadament i entenen unes 1000. Es dóna el moment crític per a aprendre un idioma i a l'hora de ficar-se al llit és quan els xiquets posen en pràctica l'après durant el dia repetint-ho abans de dormir. Ací es dóna la relació So – Balbotejar – Articular.