Aquesta és l'última entrada que vaig a realitzar sobre l'assignatura d'habilitats comunicatives i lectoescriptura en català.
He gaudit molt realitzant aquest blog i haver recopilat totes les pràctiques fetes en classe al llarg del curs.
La realització d'aquest blog pense que és una manera entretinguda i diferent al Word d'exposar totes les pràctiques ja que utilitzes les TIC de manera didàctica.
L'últim vídeo que visualitzem a l'assignatura d'Habilitats de la lectoescriptura en Català es diu "Aprendre a Escriure". En ell s'observa l'evolució d'una xiqueta en el seu ensenyament en l'escriptura.
Segons la directora del col·legi d'aquesta xiqueta diu que és igual l'edat (5, 6, 7 anys) amb la qual aprenguen a llegir ja que en un futur no els va a fer millors lectors o escriptors. A més és molt important la motricitat del xiquet. L'especialista de la facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació opina que el que escolten els xiquets poden arribar a separar-ho en síl·labes i després el fonema, a més afig que és molt important entrenar l'audició ja que els pot ajudar a desenvolupar la parla oral i a identificar que una paraula acaba igual per les síl·labes.
D'altra banda, un dels fonaments per a aprendre la llengua escrita s'ha de tenir consciència dels tons o sons que tenen les paraules i amb que lletra està representat. A més una de les ajudes indispensables perquè un xiquet puga escriure una frase és amb imatges senzilles.
La xiqueta del vídeo té 4 anys i perquè ella puga escriure ha d'anar guiant-se mitjançant anar dient-ho en veu alta, a més es troba en la primera etapa indiferenciada d'escriure. Malgrat açò, els seus pares han de respectar el seu ritme d'aprenentatge i motivar-li i ajudar-li en tot el que puguen, ja que els pares són un pilar molt important per al seu desenvolupament.
El 8 de maig vam anar a l'última xarrada del quadrimestre, va ser dirigida per Gonçal López-Pampló. Ell ens va explicar l'evolució que tenen les tecnologies en l'àmbit educatiu.
Els xiquets actuals des de xicotets tenen les tecnologies a la seua disposició ja que el 81% dels llars espanyols disposen d'Internet a casa i un 97% tenen telèfon mòbil, l'altre 3%pertany a a els xiquets, als ancians i a les persones amb un nivell econòmic molt baix.
La venda d'aquestes tecnologies es divideix en aquests punts per centenars:
95% Ordinadors i *tabletas
95% Usuaris d'Internet
70% Mòbils
LLEGIR I ESCRIURE
En aquest apartat parla que l'ensenyament de les llengües no pot continuar unit a la lectoescriptura i a la seua completa consolidació, també es va parlar que aprèn una llengua ja siga la llengua materna o una segona, la qual cosa implica integració de llenguatges dels mitjans i de les tecnologies d'informació i comunicació.
LECTURA, LECTURES
Trobem dos tipus de lectures:
-Lectures amb un propòsit extern, on els lectors fets per a llegir com una exigència
-Lectures amb un propòsit intern, on els lectors lligen per gust i són lectors que s'han de fer
-Lectura globalitzador, on els lectors tenen el mateix nivell d'experiències
Mètode i tecnologia
Respecte al mètode que comenta en la xarrada fa referència a Celestín Freinet amb el mètode pedagògic que no s'ha de subordinar a la tecnologia, però si adaptar la pedagogia aliena o la tecnologia no reeixirà una altra vegada, però tampoc ho farà si aquesta és l'únic motor perquè torne a eixir. Aquest llenguatge en linea depen de la hipertextualitat, la multimedialitat i la interactivitat.
Com a conclusió de la xarrada, va dir que la lectoescriptura no pot ser solament un camí de l'alfabetització sinó que cal fomentar l'ensenyament com una experiència i mitjançant les tic es poden guiar aquest ensenyament a un context actual i pròxim al xiquet.
1. Alguns mestres consideren que el xiquet fa el pas més important en l'adquisició del codi escrit, quan comença a escriure sil·làbicament. Explica les característiques fonamentals de l'etapa sil·làbica i raona la importància de la mateixa. L'etapa sil·làbica es divideix en dues fases. En aquesta etapa el xiquet ha de descobrir la relació formal entre l'escriptura i la pauta sonora. Quan estan en aquesta etapa tenen la capacitat. e destriar clarament cada segment i per açò estableixen una relació síl·laba-lletra. A més presenta una fase de correspondència quantitativa que fa referència a la fragmentació de la tira fònica i a la identificació de les síl·labes com a segments de l'oralitat i una correspondència qualitativa en la qual cada síl·laba, és una grafia, és a dir, una vocal normalment, però a voltes consonant. Aquesta etapa es molt important perque la diferenciació de les sil.labes en xiquets i xiquetes fam cresquen com a persones autònomes i sobretot perquè es pot apreciar una gran evolució en la lectoescriptura.
2. A partir de les etapes evolutives del desenvolupament de l'escriptura, interpretar i comentar en grup les produccions. El primer xiquet anomenat Alberto, està en la etapa sil.làbica (Fase 2) perquè identifica cada sil.laba de la paraula i la representa correctament. La segona xiqueta de 4 anys és pot apreciar que diferencia els lletres encara que no els dóna sentit i per això puguen dir que aquesta en l'etapa diferenciada (Fase 1) El xiquet de 5 anys es troba en la fase indiferenciada ja que crea lletres sense sentit, es a dir, lletres convencionals, però s'ha de tenir en compte que solament té 2 anys i 10 mesos. Finalment, la xiqueta de quasi 6 anys es pot apreciar que es troba en l'etapa alfabètica perquè entén les lletres i la frase que ha de posar i li dóna sentit. 3. Explica les diferències i les semblances entre les dues següents etapes de l'evolució de la lectura: la fase logogràfica i la fase ortogràfica.
La fase logogràfica es en la qual pot reconèixer el xiquet de manera global algunes paraules que li són familiars per la seua disposició, el seu contorn, el seu format o el context en el qual es produeixen. A més, el xiquet és encara incapaç de segmentar o desxifrar les seqüències gràfiques, encara que ja puga distingir algunes lletres que haja après de la mateixa manera que les paraules-logos.
La fase ortogràfica consisteix a reconèixer la identitat i l'ordre dels grafemes agrupats en unitats de sentit: els morfemes. A més reconèixer la categoria i l'ordre de les parts de l'oració: la síntesi del text. I finalment, reconèixer el tema, el tipus de text i la funció com a elements que configuren un text tant en la forma externa com a interna, són elements que ajuden a anticipar el significat i a construir la comprensió.
Aquesta fase té dues etapes:
Principiants. Apliquen l'estratègia de llegir globalment els mots coneguts i ajudar-se del desxifrat en la resta de paraules. Fan poca atenció al text
Experts. Apliquen l'estratègia de llegir globalment el text i desxifrar solament algunes paraules desconegudes.
En aquest vídeo tracta el tema de com aprenem a parlar quan som bebès, a continució expose les idees principals que he arreplegat del vídeo.
-Els dos primers anys són un viatge ple d'exploració i alegria, però fins i tot abans de poder pronunciar una paraula, el bebè ja s'entreté a través de l'experimentació que duu a terme amb la seua comunicació, mitjançant sorolls, balbotejos, gestos… És a dir, escoltar i imitar fins que per fi domina la capacitat d'articular paraules completes.
-El procés d'aprenentatge de l'adquisició del parla comença molt abans que el bebè arribe al món quan encara està en el fetus. Açò li permet estar en contacte amb la llengua malgrat encara no estar en el món i per descomptat de no dominar-la.
-A les 24 setmanes l'oïda interna del fetus s'ha desenvolupat i ja pot sentir sons, com per exemple el so del batec del cor de la mare i els sons del món exterior, fins i tot el més fort de tots i fins a la veu de la mare.
-El bebè arriba al món preparat per a comunicar-se i al principi la millor forma és plorar, i amb açò obté una resposta immediata. Plorar és un acte involuntari que mostra angoixa.
-La recerca mostra que des dels primers dies de vida els bebès prefereixen la veu humana a qualsevol altre so, però el sorprenent és l'habituats que estan al llenguatge.
-Es realitza un experiment cridat “cara immòbil” Es va concloure que la raó per la qual el bebè es disgustava era perquè la mare havia trencat el canal de comunicació sense avisar.
-En l'experiment anomenat “cara a l'inrevés” en el qual el bebè se senta davant d'una televisió en la qual es projecta la imatge de la mare. Mentre aquesta manté comunicació amb el bebè, aquest somriu, però de sobte la imatge es dóna la volta i queda de cap per avall la cara de la mare, la qual cosa provoca en el bebè que deixe de somriure i s'impacienta, perquè ja no reconeix la cara de la mare.
-Un altre dels tres experiments realitzats es denomina “cara alegre-trista”. Es va concloure que a una edat molt primerenca les emocions s'expressen amb la cara i la veu i que ambdues han de mostrar el mateix estat d'ànim.
-L'últim experiment es diu “mirada fixa”, s va concloure que alguna cosa tan xicotet com els ulls juga un paper fonamental.
-Cal tenir en compte que el bebè té una capacitat innata sorprenent per a aprendre qualsevol idioma, de fet es converteixen en especialistes en un idioma vinculat a una cultura concreta.
-No és que perda la seua capacitat de distingir sons d'un altre idioma, sinó que el cervell va classificant el caòtic món dels sons i selecciona els de el seu idioma, comença a filtrar sons que el bebè no escolta en el seu entorn. Açò fa que el bebè siga incapaç de distingir sons d'altres idiomes.
-Es parla també sobre la manera i to que tenim els adults per a comunicar-nos amb els bebès. Açò és el que es coneix com a “parla infantil o idioma infantil”. Es caracteritza fonamentalment per l'ús d'un to cantarín, la veu més aguda i també per l'ús d'oracions reduïdes a frases curtes.
-La imitació i la repetició són la clau per a aprendre un idioma.
-Assenyalar representa un gran pas mental per al bebè, i sobretot per als xiquets amb problemes d'audició, l'acte d'assenyalar va estretament unit a la comunicació. Açò es coneix com a “llenguatge de signes”.
Als 24 mesos solen usar unes 300 paraules aproximadament i entenen unes 1000. Es dóna el moment crític per a aprendre un idioma i a l'hora de ficar-se al llit és quan els xiquets posen en pràctica l'après durant el dia repetint-ho abans de dormir. Ací es dóna la relació So – Balbotejar – Articular.
Vam anar a una xarrada oferida pel CEIP Miguel de Cervantes a Elx. Van venir dues professores en representació del col·legi, ella ens van explicar com es treballava en aqueix centre. És un col·legi de línia valenciana, inclusiu, i es basa en la motivació, la funcionalitat i la necessitat del seu alumnat tot de manera pràctica.
En la xarrada ens van explicar la rutina que els havien ensenyat al seu alumnes, en començar la classe feien una entrada amable i després es dedicaven a fer tallers i tenien el seu moment de racons (matemàtiques i informàtica, art, de parlar, de les lletres).
D'altra banda van comentar el que tenen marcat a ensenyar segons el curs d'infantil; per exemple per a 3 anys es pretén que aprenguen a llegir i a escriure de manera motivacional, per açò se'ls connecta a través del seu nom. En 4 anys s'aprenen paraules properes a ells, i en 5 anys se'ls ensenya textos, endevinalles, poesies, diàlegs, en general per a vivenciar la lectoescriptura. El que pretenen amb açò és respectar el moment evolutiu de cada xiquet i les necessitats de tots.
Finalment, vull dir que em va semblar una xarrada molt entretinguda i molt útil, ja que és un col·legi enfocat a una forma diferent d'aprenentatge i a més amb el valencià de primera llengua.
En classe vam visualitzar un vídeo titulat Roda la Mola, que parla sobre l'ensenyament del valencià en l'escola com a primera llengua.
Actualment, la Comunitat Valenciana està composta per tres províncies i moltes ciutats i pobles. Com a gran part sap no tots els municipis són valencià parlants i en alguns sol es parla fins i tot el castellà.
En aquest documental diferents persones fan una crítica al per què està tan mal vist que una escola vulga donar les classes en valencià, ja que en una escola de Toledo no exigeixen l'escola en castellà. Anys arrere el parlar en valencià o escriure un article en valencià estava prohibit i penalitzat, segons explica una mestra a un company per escriure un acta van ser portats a judici. Eren uns altres temps ja que podies parlar amb el teu pare i mare, el veí o qualsevol persona en valencià, però en arribar a l'escola havies de parlar en castellà. Llavors com estava tan penalitzat el parlar en valencià, els mestres van pensar a ensenyar la llengua de forma diferent, és a dir, a través de cançons transmetre als xiquets i xiquetes la llengua valenciana i així que foren aprenent-la. A través dels mestres volen que la llengua valenciana siga la llengua viva, ja que ha d'estar present en el sistema educatiu actual.
En la renovació, els pilars fonamentals són que la llengua valenciana no ha de ser una llengua morta sinó viva. Ha de ser una escola en valencià, més viva, activa, etc. El valencià és d'on vam venir, és el nostre origen, els xiquets aprenen fixant-se en el mitjà que els envolta i aprenent, i també cal dir que són xiquets molt compromesos i açò als pares els agrada. Segons Vicente Moreno, un professor, afirma que els xiquets han de gaudir en l'escola aprenent la llengua, i que si posem exemples de vivències pròpies, perquè açò és el que se li queda als xiquets.
Finalment, segons l'exemple, moltes escoles no s'atreveixen a fer el pas al fet que l'escola siga en valencià ja que de deu docents, vuit tenen por de les conseqüències i els altres 2 doncs estan nadant a contra corrent, per a açò proposen treballar en grup i a poc a poc aconseguir-ho, la qual cosa defensa una mestra anomenada Iliana, és que els xiquets i xiquetes han de gaudir anant a escola, que no siga com una pena anar a escola, ja que han d'anar a classe a gust i gaudir al màxim.
Es un joc infantil que travessa totes les barreres culturals i del idioma. Consistix en amagar-nos la cara mentre diem "Tat", després descombrim la nostra cara.
Els investigadors de la Universitat de Cambridge Gerrod i Henry Gleitman, confirmen que el jo del fer Tat, s'adapta a les necessitats de l'individu y a més fomenta habilitats del seu desenvolupament com poden ser: la capacitat d'atenció, acceptar absències com per exemple dels pares a l'hora de separar-les d'ells per anar a l'escola.
Segons Brunner, l'aprenentatge del llenguatge es dóna gracies a la interacció d'un intercanvi comunicatiu real amb els pares, mestres, etc i aquestes expèrencies permeten tindre un coneixement previ. Per tant, el individu coneix el mon a través d'accions, després gràcies al llenguatge, i per últim, transforma tant les imatges com les accions en el llenguatge.
En classe es van plantejar diferents qüestions sobre aquest joc, a continuació exposaré les meues respostes.
Primerament, este joc se relaciona amb les capacitats d'aquest autor:
Acció encaminada a aconseguir un fi: Això ho podem observar quan s'intenta cridar als xiquets de forma motivadora per a que isquen del seu amagatall o es lleven les cortines de damunt.
L'adaptació a actuar en àmbits reduïts: En el vídeo podem veure que els xiquets estàn en un espai de joc reduït.
L'alt grau de sistematització de les accions: A base de la repetició de l'acció que volen que els xiquets realitzen aconseguim que els xiquets isquen.
La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps u causalitat : Els agents actius són el professor i els xiquets i l'objecte de permanència serien les cortines o les mantes.
Les característiques del joc que es relacionen amb el procés d'aprenentatge del llenguatge són:
La interacció constant
L'ús de repeticions
El vocabulari
La relació de l'espai-temps
Durant els primers dotze mesos es desenvolupa enormement les seues funcions cerebrals i les capacitats sensorials
Per últim, els objectius curriculars que es poden aconseguir amb aquest joc apareixen en el decret del 28 de març de 2008 i són:
Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències.
Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.
Desenvolupar les seues capacitats afectives.
Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social.
Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió.
Iniciar-se en les habilitats de la lògic-matemàtica, l'escriptura, el moviment, gest i ritme.
Conèixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües que interactuen, el valencià i el castellà.
El dia 13 de febrer vam parlar a classe sobre l'alumant nouvingut, vam realitzar una sèrie de qüestions i les contestem.
Calen adaptacions curriculars per l'alumnat nouvingut?
L'adaptacions curriculars són molt importants per a tots els xiquets i xiquetes, però sobretot cal posar l'accent en els alumnes benvinguts ja que no coneixen la nostra llengua i no poden aconseguir el nivell que porta la classe, sempre tenint en compte que hi ha excepcions, aquells que comprenen i s'adapten a la perfecció al ritme de la classe.
Es convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?
Pense que si que és necessari, ja que si es comença des de xicotets, els costarà menys adaptar-se i comunicar-se amb aquesta llengua i en classe es sentiran més integrats.
És convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?
Crec que usar la llengua de l'alumne nou vingut pot ser alguna cosa que enriquisca a l'aula i a més a aquest alumne a integrar-se en la classe i gaudir que els seus companys s'interessen per la seua cultura.
Es tracta sobre la llengua que has parlat des del teu naixement, és a dir, la teua llengua materna i amb la qual més còmoda t'assegues comunicant-te en el teu dia a dia.
Contestem les següents preguntes des de la nostra opinió:
És pot tindre més d'una primera llengua?
Si que pot ser ja que es pot donar el cas que en la teua família materna poden que parlen una llengua i en la teua família paterna una diferent i tu parlar ambdues des del naixement.
Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?
Pense que no és un terme adequat ja que la llengua que parles no exactament ha de ser per la teua mare, per açò és un terme poc apropiat i una mica sexista, hauria de denominar-se llengua diària.
Què vol dir llengua preferent?
Vol referir-se a la llengua que parles diàriament, independentment de la teua llengua materna, perquè pot ser que actualment no vives on vas nàixer i per tant siga diferent llengua.
Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?
Jo crec que sí que pot canviar la teua llengua preferent, ja que pot ser que per motius personals o de treball et toque emigrar a un altre lloc durant un llarg període on la llengua preferent és diferent i al final et toca parlar aqueixa llengua i no la teua inicial.
1. Qué entens per segona llengua L2?
Es tracta d'una llengua diferent a la materna que has après independentment de la llengua 1.
2. Què entens per bilingüisme?
És tracta d'una persona que és capaç de parlar dues llengües amb la mateixa fluïdesa.
3. Què entens per multilingüisme?
També anomenat plurilingüisme, es refereix a una persona que parla més de dues llengües i és capaç d'expressar-se amb fluïdesa en cadascuna d'elles estant en diferents situacions.
El dia 6 de març tractem en classe els projectos, els
tallers i els racons. Aquestes formes d'ensenyar en classe són molt importants
per a poder exercir-los en les nostres classes com a futurs professors, i per
açò cal saber diferenciar-los.
Una vegada en classe vam exposar el que
pensabamos que significava cada cosa arribem a la conclusió dels diferents
significats d'aquests.
D'una banda, un racó és un lloc de la classe destinat
per a una activitat determinada que pot ser tant de tipus lúdic com a educatiu.
D'altra banda arribem a la conclusió que un projecte és una
activitat que ix de la motivació de l'alumnat i és una manera que aprenguen de
manera mes aprofundida, ja que és un tema interessant per a ells, per la qual
cosa seran ells mateixos els que investiguen sobre aqueix tema i sobretot amb
la finalitat que resolguen els seus dubtes.
Finalment el taller és una activitat on l'alumne participa
de manera activa perquè és promouen espais educatius alternatius.
El 20 de febrer, dilluns, vam anar a una xarrada de MariCarmen Diez, professora de Educació Infantil al col.legi d'Alacant. Tambè és psicopedagoga, assessora de formació de docents, escriptora i una gran comunicadora. És una persona molt curiosa, apassionada amb el que fa i a vegades marimandona. Diu que si el que més ens agrada és cantar i ballar, hem d'aprofitar-ho a l'hora de ser mestra com a un recurs didàctic.
Uns dels recadets que ens va donar va ser que hem de donar una petita responsabilitat al xiquet i que hem de ser curioses perque mai és sap que hi ha o que pot passar. Per altra banda, com mestres hem de conèixer als nostres alumnes tant els seues curiositats com el seus pors per a poder ajudar-elsmitjançant activitats i recursos didàctics, però sobretot hem de deixar que s'expressen i opinen del que vulguen. Per ultim va exposar exemples que ella habia viscut amb xiquets en la seua classe i em sembla que són experiències que en un futur podem conèixer i com saber actuar en aqueixes situacions. Gaudi bastant a pesar que no va tenir molts recursos audiovisuals i *meclaba les dues llengües, castellà-valencià.
El divendres 10 de febrer, van fer a classe la primera
pràctica que tractava sobre el portfolio Europeu.
La primera part d'aquesta pràctica consistia en respondre
uneixes preguntes relacionades amb el portfolio, algunes de dobles eles eren la
definició del mateix, que està compost i els seues funcions.
La segona part de la pràctica havia que fer una petita
*opinió sobre uneixes activitats propostes per uns altres professors i per
últim, una tercera part a la qual hi havia que inventar dues activitats més en
la qual inclouen el portfolio Europeu.
El dimecres 15 de febrer vam fer la exposició de aquest,
explicant tot allò que hem fet en la pràctica escrita i a més exposar els
activitats.
Francisco Tonucci, és un pedagog italià especialitzat en Educació Infantil i llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consells urbans.
A la entrevista, se le proponen diverses reformes sobre la LOMCE.
El primer que se´l va proposar vaig ser si la educació es el motor que promou la competitivitat de l'economia, él opina que la educació no pot ser competitiva sino ha de ser cooperativa, i estic completament d'acord amb él.
Una de les altres coses que se le proposa a Tonucci es que hi ha assignatures importants i unas altras que distrauen. Per descomptat, totes les disciplines tenen el mateix valor, per aço, segon el pedagog diu que actualment "el que s'oferix hui en dia és una escola per a pocs."
"En la LOMCE no s'arreplega l'Educació infantil". Segons Tonucci, en els primers anys és on es posen els fonaments de tot el que es va a construir, aprendre, fer al llarg de tota la vida, per això l'educació infantil assumix una importància fonamental en tota l'educació., També diu que el anys més importants de l'infancia es fins al 7 anys. Des del meu punt de vista, són en estos anys, com bé diu Tonucci en els quals cal ajudar a fer que el xiquet es desenrotlle, desembolique completament les seues qualitats i capacitats.
Una de les altres coses que es li questionan a Tonucci es sobre el significat d'educar en la diversitat, él afirma que no es una exclusió, sino un dret que tot el món ha de tindre, nunca son n criteri de selecció y exclusió, reconoixent el dret de to el xiquets d'anar a l'escola.
I, el més important, Per què és important que l'educació siga pública?. Des del punt de vista de Tonucci diu que "una educació per a ser educació deu de ser pública" i destaca sobretot que reduir la inversió en educació és "comprometer" al futur. Estic totalment d'acord amb este aspecte, és importantíssim pensar açò, i valorar l'educació. Per altra banda també diu que l'educació des del punt de vista de la familia pensen que esta lligada amb la felicitat, perque quant se t'un fill esperem que siga felis així implica tan en l'escola com fora d'ella.
El meu ventall lingüistíc abarca tres llengües principals, i un altra que vaig donar fins poc temps. Vaig començar a donar valencià (color groc) com a llengua quan vaig entrar a primer de primaria, però parle castellà (color rosa) com a llengua materna. He donat valencià des de els 7 anys fins a primer de batxillerat com a una assignatura més, en segon de batxillerat no vaig donar-ho perquè amb la selectivitat vaig pensar que seriem moltes coses. L`any passat vaig donar català en primer de carrera, i el vaig aprovar. Per altra banda, l'anglès (color blau) s'ha complementat amb el valencià a la escola y a batxillerat com un altra assignatura. A més vaig anar a una acadèmia d'anglés durant cinc anys com una activitat extraescolar perquè m'agrada molt aprendre idiomes. Actualment seguix fer-ho encara que vaig començar a donar-ho dues anys més tard que el valencià. Per últim, també vaig donar francès (color verd) un any en segon de l'Eso, com una obtativa però no em va cridar molt l'atenció i no vaig seguir.
Açí vos deixe un ventall que arreplega tots els idiomes que he donat fins els meus 19 anys.
El dia 6 de març tractem en classe els projectos, els
tallers i els racons. Aquestes formes d'ensenyar en classe són molt importants
per a poder exercir-los en les nostres classes com a futurs professors, i per
açò cal saber diferenciar-los. 
D'una banda, un racó és un lloc de la classe destinat
per a una activitat determinada que pot ser tant de tipus lúdic com a educatiu. 
El 20 de febrer, dilluns, vam anar a una xarrada de MariCarmen Diez, professora de Educació Infantil al col.legi d'Alacant. Tambè és psicopedagoga, assessora de formació de docents, escriptora i una gran comunicadora. És una persona molt curiosa, apassionada amb el que fa i a vegades marimandona. Diu que si el que més ens agrada és cantar i ballar, hem d'aprofitar-ho a l'hora de ser mestra com a un recurs didàctic. 
Aquest es un blog dedicat a les práctiques de clase de Habilitats Comunicatives en Català de segon de Magisteri Infantil a la universitat de Alacant.